Resultats de la cerca frase exacta: 144
|
21.
concunyat concunyada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cònjuge d'un germà o d'una germana del marit o de la muller. [...]
|
|
22.
cabró
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Marit que consent l'adulteri de la muller. [fem. cabrona] Persona que fa males jugades. [...]
|
|
23.
padrastre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Marit d'una dona respecte dels fills que aquesta té d'un matrimoni anterior. Repeló. [...]
|
|
24.
infidelitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'infidel. La infidelitat del marit. Acte contrari a la fidelitat. Ha comès una infidelitat. [...]
|
|
25.
sogre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pare del marit o de la muller. Sogre i sogra. Els sogres de la Marta són anglesos. [...]
|
|
26.
maritable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és propi de la unió, de l'afecte, que hi ha d'haver entre marit i muller. [...]
|
|
27.
maridar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Casar (una dona). La dona, prendre marit. La vídua no ha trigat a tornar a maridar-se. Unir, enllaçar. [...]
maridar
|
|
28.
cònjuge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona casada en relació amb la seva parella. El cònjuge difunt. Marit i muller. Joan Pagès i Maria Mas, cònjuges. [...]
|
|
29.
patrilocal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que determina que el matrimoni acabat de formar s'estableix a la casa del pare del marit. Sistema de residència patrilocal. [...]
|
|
30.
congeniar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Avenir-se per coincidència de geni, de característiques i disposició morals. Un marit i muller que congenien. M'esforçaré per congeniar amb el meu director. [...]
|
maridar
1 1 v. tr. [LC] Casar (una dona).
1 2 intr. pron. [LC] La dona, prendre marit. La vídua no ha trigat a tornar a maridar-se.
2 tr. [LC] Unir, enllaçar.