que3
1 conj. [LC] Conjunció de subordinació que és emprada:
a ) Introduint proposicions subjectives, predicatives i completives. No m'agrada que surtis tan tard. És fàcil que arribin avui. La meva convicció és que això no pot durar gaire. Veig que no venen. No vull que hi vagis. Ens exposàvem que ens fessin mal. Acostumeu-lo que cada dia vingui a la mateixa hora. Es va entossudir que jo li ho digués. Estic molt content que hagis vingut. Et recordes que ells t'ho van dir?
b ) Introduint proposicions circumstancials temporals, causals, consecutives, finals i condicionals. Van arribar que ell encara era aquí. Cuitem, que si venen ens faran restar. Obre les finestres, que entri l'aire. Vine, que et diré allò. | Era tan gran que no cabia a la caixa. Plovia tant que no vam gosar sortir. Parla tan de pressa que no l'entén ningú. No hi vull anar; tant més que no m'ha convidat.
c ) Unint els dos termes d'una comparació de superioritat o d'inferioritat. D'aquests tals, se'n trobarien més que no tinc cabells al cap. És més ric que tu. És menys alt que el seu germà.
d ) Formant amb un adverbi, amb una preposició, amb un participi passat, etc., nombroses locucions conjuntives: ja que, encara que, sols que, només que, per bé que; amb que, malgrat que, salvant que, segons que, sense que, ultra que, abans que, després que, des que, d'ençà que, fins que, per tal que, a fi que; vist que, posat que; puix que, mentre que, com que.
2 conj. [LC] Introdueix certes proposicions principals amb què fem una interrogació que afecta tota la proposició, expressem un desig o una concessió, emfasitzem una acció. Que Déu et beneeixi! Que vingui i ho veurà. Que vindràs demà? Que encara dorm, el teu germà? Llavors jo que entro i li prenc el llibre. | Ell que sí, que se n'hi va.
3 [LC] que... que... loc. conj. Els uns... els altres... Que vells que nous, n'hi havia ben bé un miler.
