Resultats de la cerca bàsica: 3.098
|
71.
auxesi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica que consisteix a usar un terme altisonant en lloc del mot propi. Hipèrbole 1 . [...]
|
|
72.
bandolerisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Activitat criminal duta a terme per bandes armades, comandades per un cap, contra persones o contra propietats. [...]
|
|
73.
metanol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alcohol metílic, de fórmula CH3OH, primer terme de la sèrie dels alcohols alifàtics saturats. [...]
|
|
74.
tantalita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic, és terme intermedi de la sèrie ferrotantalita-manganotantalita i és mena de tàntal. [...]
tantalita
f. [GLM] Mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic, és terme intermedi de la sèrie ferrotantalita-manganotantalita i és mena de tàntal. 
|
|
75.
aglanar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pasturar glans. Els porcs aglanen per tot el terme. Menar (els porcs) a pasturar glans. El porquerol aglana els porcs. [...]
|
|
76.
aglevat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agrupat. Aquell poble no té població aglevada: componen el seu terme cases escampades. Terreny cobert d'herba que forma gleves. [...]
|
|
77.
denominatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a denominar, que implica denominació. Terme denominatiu. Nom específic donat a una cosa o a una persona. [...]
|
|
78.
dur 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar, menar. En Miquel ha dut els llibres a la biblioteca. Dur un càrrec. Dur a cap. Dur a terme. [...]
|
|
79.
venciment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de vèncer o complir-se el terme d'un deute, d'una obligació, etc. El venciment d'una lletra. Vençó. [...]
|
|
80.
boga 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Límit, fita. És la casa que és a la boga de la vila. Les bogues del terme. Les bogues de França. [...]
|
tantalita
f. [GLM] Mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic, és terme intermedi de la sèrie ferrotantalita-manganotantalita i és mena de tàntal.
f. [GLM] Mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic, és terme intermedi de la sèrie ferrotantalita-manganotantalita i és mena de tàntal.