Resultats de la cerca bàsica: 42
|
1.
manllevar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer-se prestar. Li vaig manllevar molts diners, però ja els hi he tornat. Manlleva-li els llibres que necessites. Treure per a si (quelcom) d'un altre. La Lluna manlleva la seva claror al Sol. Els mots catalans manllevats a l'espanyol. [...]
|
|
2.
manllevar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
manllevar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 pedir prestado. Li manllevà quaranta euros, le pidió prestados cuarenta euros. 2 apropiarse pron (o apropiarse de). La lluna manlleva la claror al sol, la luna se apropia de la luz del sol. 3 fig adoptar, apropiarse pron (o apropiarse de). Ha manllevat el nom del seu amic, ha adoptado el nom [...]
|
|
4.
manllevar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
emmanllevar amprar(≠ emprar) fer un emprèstit Ant. Prestar o emprestar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
amprar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manllevar. [...]
|
|
6.
emmanllevar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manllevar. [...]
|
|
7.
manlleu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de manllevar; l'efecte. Cosa manllevada. Contracte pel qual hom cedeix la possessió material d'un bé moble o semovent, amb obligació de retornar-la. anar a manlleu Manllevar . Element lingüístic, sobretot lèxic, que passa d'una llengua a una altra i s'hi [...]
|
|
8.
emprar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cavallers per a capella de Sant Jordi. Manllevar 1 . He emprat un llibre de la biblioteca per a la Rut. [...]
|
|
9.
terme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les seves disbauxes. Aquest teu procedir, quan tindrà terme? Termini. En el terme de cinc anys. Pagar el primer terme. Manllevar una cosa a llarg terme. Vendre, comprar, alguna cosa a termes. Unitat lèxica que designa una noció en un àmbit d'especialitat determinat. Element [...]
terme
|
|
10.
fons
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
morades sobre un fons negre. Orla de dibuix fi i compacte o tinta plana que hom imprimeix en colors pàl·lids i sobre la qual es fa una sobreimpressió amb una tinta més intensa. Cabal de què pot disposar una persona física o jurídica. Manllevar els fons necessaris per a [...]
|
terme
1 1 m. [DR] [LC] Fita que assenyala els límits d'una extensió. Posar termes a un camp.
1 2 m. [AD] [DR] [LC] Porció de territori limitada, especialment la sotmesa a l'autoritat d'un ajuntament. El terme de Montgat. Creu de terme.
1 3 m. [AGR] Terreny bo per a la pastura.
2 1 m. [LC] Fi d'un espai a recórrer. Ell va arribar el primer al terme de la cursa.
2 2 [LC] portar a terme una cosa Portar a cap una cosa. Tot i les dificultats, té intenció de portar a terme els seus projectes.
3 1 m. [LC] Grau de distància dels objectes representats en una pintura o dels objectes observables en la realitat. Apareixen uns pastors a primer terme.
3 2 m. [LC] Grau de situació de persones o de coses en relació amb criteris de jerarquia, poder d'exhibició, etc. El germà petit sempre quedava en segon terme.
4 1 m. [LC] Fi d'un període de temps, època en què quelcom fineix, en què hom ha de pagar un lloguer, etc. Cal posar terme a les seves disbauxes. Aquest teu procedir, quan tindrà terme?
4 2 m. [ECT] [LC] Termini. En el terme de cinc anys. Pagar el primer terme. Manllevar una cosa a llarg terme. Vendre, comprar, alguna cosa a termes.
5 1 m. [FL] [LC] Unitat lèxica que designa una noció en un àmbit d'especialitat determinat.
5 2 m. [FL] Element que estableix amb un o uns altres una relació, una oposició, etc.
5 3 [FL] terme de polaritat Element lingüístic que requereix un context positiu o negatiu per a poder ésser utilitzat en l'oració.
5 4 [FL] terme d'una preposició Complement d'una preposició.
5 5 m. [FL] En gram., acabament d'un procés verbal.
6 1 m. [FS] [LC] En lòg., subjecte o predicat d'una proposició.
6 2 m. [FS] [LC] Component integrant, amb dos més, d'un sil·logisme, on tots tres figuren dues vegades. Terme major, terme mitjà, terme menor.
7 1 m. [LC] [MT] En mat., part d'una expressió algebraica separada de les altres pel signe més o pel signe menys.
7 2 m. [LC] [MT] Quantitat que entra en una raó, una proporció, una progressió, una sèrie, etc.
7 3 m. [LC] [MT] Nombre enter dels dos que serveixen per a escriure un trencat.
7 4 [LC] terme mitjà Quantitat que resulta de sumar un cert nombre de quantitats i dividir la suma pel nombre d'elles.
7 5 [MT] termes algebraics semblants Termes que contenen les mateixes lletres afectades dels mateixos exponents.
7 6 [MT] termes homòlegs d'una sèrie de raons Antecedents o consegüents.
7 7 [MT] termes mitjans d'una proporció Termes que es troben entre el primer i el quart. En una proporció el producte dels termes mitjans és igual al producte dels extrems.
8 m. [FL] [FS] [MT] terme consegüent Consegüent 2.
9 1 m. pl. [DR] [LC] Condicions, circumstàncies que limiten quelcom.
9 2 m. pl. [DR] [LC] Proposicions, limitacions, establertes en un contracte.