31.
tagmema
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat mínima de l'estructura gramatical d'una llengua, integrada per un o més taxemes i per un significat que s'hi associa. [...]
|
32.
cèl·lula epidermoide amb atípies de significat indeterminat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
33.
gammapatia monoclonal de significat indeterminat (anomalia morfològica)
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
tagmema
m. [FL] Unitat mínima de l'estructura gramatical d'una llengua, integrada per un o més taxemes i per un significat que s'hi associa. |
34.
semiologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ciència que estudia el funcionament dels signes en el si de la vida social. Simptomatologia . Ciència que estudia el significat de l'escriptura musical manuscrita. [...]
|
35.
accepció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Significat diferenciat d'un mot polisèmic. El mot home en l'accepció de 'persona del sexe masculí'. Parcialitat envers una persona o una cosa. Administrava justícia sense accepció de persones. [...]
|
36.
sinònim -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el mateix significat que un altre mot, encara que pugui diferir en altres valors funcionals dins un enunciat concret. Els termes llevant i est són mots sinònims. Mot sinònim. [...]
|
37.
sinècdoque
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica que consisteix a ampliar o restringir el significat d'un mot prenent el tot per la part o la part pel tot, el gènere per l'espècie o l'espècie pel gènere, etc. [...]
|
38.
univers
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
utilitzats en un raonament concret. univers del discurs Conjunt format per un context lingüístic o conceptual i per unes circumstàncies determinades, en què tot signe i tot símbol assoleixen significat, prescindint que els correspongui o no un objecte real. [...]
|
39.
parlant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que parla. Persona capaç de realitzar una activitat lingüística perquè coneix la seva llengua. Els parlants d'un idioma. En heràld., que conté un objecte que interpreta gràficament el significat d'un cognom. Un escut parlant. [...]
|
40.
significació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de significar a algú alguna cosa. Importància . Sentit, allò que vol dir o significa un mot, un signe. Procés psíquic pel qual s'associa un significant a un significat per constituir un signe lingüístic. [...]
|