En català hi ha tradició d'anomenar els anys a partir de les dues últimes xifres. Per exemple:

L'any 50 va néixer la seva germana.
el crac del 29
la guerra del 36

No obstant això, aquest ús no és recomanable quan el context pot induir a error (per exemple, en textos d'història, en què acostuma a haver-hi força dates i cal ser rigorós). En aquest cas, doncs, s'escriu l'any complet per evitar malentesos.

En els noms de celebracions, actes de tota mena i en algunes dates és habitual ometre les dues primeres xifres de l'any. L'ús estès de l'apòstrof per indicar l'omissió de les dues primeres xifres de l'any, unit gràficament amb la part textual de l'enunciat, és una moda d'origen angloamericà que, en general, convé evitar (excepte en els noms propis i marques registrades). Per exemple:

La Patum 12 (i no La Patum '12)
Mercè 13 (i no Mercè '13)
Atlanta 96 (i no Atlanta '96)
Campus Virtual 14 (i no Campus Virtual '14)
juliol 09 (i no juliol '09)

Convé notar que en aquests casos cal deixar un espai abans d'escriure l'any abreujat.