En l'àmbit de l'economia el terme renda designa el profit periòdic, especialment en diner, que ret un actiu material o financer. El verb corresponent és rendir, amb el significat de 'produir un benefici o utilitat'. De la mateixa família de mots són l'adjectiu rendible, que fa referència a allò que dona un bon rendiment econòmic, de producció de funcionament, etc.; el nom rendibilitat, 'qualitat de rendible', i el verb rendibilitzar, 'fer rendible una cosa'.

Amb aquests significats convé no utilitzar les formes renta i rentable, que en català fan referència només al fet de netejar, ni tampoc les formes rentabilitat i rentabilitzar, que en català no existeixen.

Així, per exemple, cal dir:

En Marc viu de renda.
Hem de fer la declaració de la renda.
És un dels països amb una de les rendes per capita més baixes del món.
Van tancar el negoci perquè no era rendible.
Cal estudiar la rendibilitat que ofereixen aquests productes.
Ara que has fet la despesa, has de mirar de rendibilitzar aquesta màquina tant com puguis.

Les formes castellanes equivalents als mots rendible, rendibilitat i rendibilitzar són rentable, rentabilidad i rentabilizar, respectivament.