L'adjectiu propi, pròpia s'usa per indicar possessió. Per exemple: Es va vendre la pròpia empresa, Té els seus propis proveïdors.

Sovint, però, amb la voluntat d'emfatitzar la identitat d'algú, es fa un ús inadequat de l'adjectiu propi davant d'un substantiu, com s'il·lustra en els exemples següents: La pròpia professora va revisar els exàmens, Els propis afectats van presentar una queixa.

Així, en aquests contextos, cal substituir l'adjectiu propi per l'adjectiu mateix, mateixa. Per exemple: La professora mateixa (o la mateixa professora) va revisar els exàmens, Els afectats mateixos (o els mateixos afectats) van presentar una queixa.

La forma mateix també pot funcionar com a adverbi, amb un valor emfàtic, posposat a un nom, a un pronom, a un adverbi o a una expressió adverbial de lloc, de temps, de manera. En aquest cas, com que és un adverbi, es manté invariable. Per exemple: La cap d'estudis mateix em va trucar, M'ho va dir al despatx mateix.

Es pot posposar als mateixos elements, amb el significat 'és allò com podria ser una altra cosa equivalent'. En aquests casos també funciona com un adverbi i es manté invariable. Per exemple: Deixa-ho a sobre la taula mateix, i després ho endreçaré.