canvi, s'escriuen aglutinats alguns compostos antics que ja tenen una tradició consolidada amb aquesta grafia, com adesiara, quefer, queviures, usdefruit.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.2.2g) [...]
són acceptables. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.5.2c)
[...]
Fitxa
7938/4Darrera versió: 18.05.2023
Títol
Pronúncia dels mots jo, ja
Resposta
En alguns parlars, el so inicial dels mots jo i ja es pronuncia com a i (iode) i no com a j (jove). La pronúncia com a i és la més general en la zona sud del nord-occidental i del central, en valencià i en eivissenc, i la pronúncia com a j, en la resta de l'àmbit lingüístic. Totes dues pronúncies són acceptables.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.5.2c)
diftong les formes femenines dels adjectius acabats en -cu. Per exemple, tant es pot pronunciar cons-pí-cu-a, in-nò-cu-es, và-cu-a com cons-pí-cua, in-nò-cues, và-cua.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.5.2b)
[...]
directe, per dir 'emprar útilment l'avinentesa'. Per exemple:
Aprofita i no t'ho pensis, és una gran oportunitat!
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (21.2.2g)
[...]
gran home.
Coneix l'escriptor a qui van premiar.
2. En oracions relatives substantives (les que no tenen un antecedent explícit), és opcional introduir el pronom relatiu qui amb la preposició a. Per exemple:
La mestra castigarà (a) qui copiï en els exàmens.
Cal tenir en compte, però, que quan l [...]
: afroasiàtic, economicofinancer, fisicoquímic, hispanoamericà, labiodental, psicopedagog, sociocultural; dentinasal, piscicultura. Ara bé, s'admet el guionet si es vol remarcar la independència dels dos conceptes, per exemple: tractat hispano-americà ('d'Espanya i d'Amèrica, bilateralment').
2. Els compostos [...]
Fitxa
7938/4Darrera versió: 18.05.2023
Títol
Pronúncia dels mots jo, ja
Resposta
En alguns parlars, el so inicial dels mots jo i ja es pronuncia com a i (iode) i no com a j (jove). La pronúncia com a i és la més general en la zona sud del nord-occidental i del central, en valencià i en eivissenc, i la pronúncia com a j, en la resta de l'àmbit lingüístic. Totes dues pronúncies són acceptables.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.5.2c)