Resultats de la cerca criteris: 18

1. Funció distintiva. Noms propis referits a persones. Càrrecs oficials i títols nobiliaris  [PDF, 853 kB]
Font Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
2. Presentació  [PDF, 313 kB]
Font Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
l'elaboració funcional dels llenguatges d'especialitat que no pas de la gramàtica, del qual, fins fa poc, la normativa no s'havia ocupat. En un primer moment, doncs, va ser la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu l'encarregada d'establir les formes abreujades més habi- tuals [...]
3. Frase. Ordre dels elements en la frase  [PDF, 932 kB]
Font Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
n'hi hagi de susceptibles de ser anotats. De acuerdo con el artículo 111 de la Ley 30/1992, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, la interposición de cualquier recurso no suspende la ejecución del acto impugnado. D'acord amb l'article 111 de [...]
4. Ús de les abreviacions  [PDF, 313 kB]
Font Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
abreviacions cal conèixer el tipus de persona a qui va adreçat el text. S'ha de diferenciar si es tracta d'una persona que pot compartir els coneixe- ments del redactor o d'una persona de la qual es desconeixen les característiques i que, per tant, no se sap si és capaç de desxifrar les abreviacions; és a [...]
5. Funció distintiva. Noms propis referits a coses. Noms de lloc  [PDF, 853 kB]
Font Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
els casos en què, si fos català, es contrauria. Exemples: Las Rozas de Madrid La Rioja Los Angeles Le Havre d'El Bierzo 35 Ma j ús cul e s i mi nús c ul es CRI T ERI S LI N GÜ ÍS T I CS Aquesta regla no regeix, és clar, per als llocs no catalans amb forma catalanitzada, en què regeix la norma anterior [...]
6. Funció distintiva. Noms propis referits a coses. Documents oficials i normes  [PDF, 853 kB]
Font Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
categoria normativa. Exemple: el text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre 33 Ma j ús cul e s i mi nús c ul es CRI T ERI S LI N GÜ ÍS T I CS Altres tramitacions La denominació d'una tramitació que no correspon a un document o norma [...]
7. Funció distintiva. Noms propis referits a coses. Activitats educatives, científiques i socials  [PDF, 853 kB]
Font Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
denominació genèrica ( premi , concurs , etc.) no forma part del nom propi de l'esdeveniment, s'escriu amb minúscula. Exemples: el premi La Lletra d'Or el concurs El Gran Dictat 29 Ma j ús cul e s i mi nús c ul es CRI T ERI S LI N GÜ ÍS T I CS Actes, activitats institucionals i campanyes S'escriuen amb [...]
8. Documentació jurídica. La querella. Criteris generals de redacció  [PDF, 734 kB]
Font Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
'una altra persona a petició seva si no sabés o no pogués signar, quan el procurador o la procuradora no tingui poder especial per formular la querella. Com a principi general, la redacció ha de ser clara, rigorosa i concisa. Els fets, els fonaments de dret, les peticions i els altressís s'han de [...]
9. Annex 1  [PDF, 96 kB]
Font Guia d'usos no sexistes de la llengua
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Acord sobre l'ús no sexista de la llengua Aquest document és fruit de les reunions dutes a terme pel grup de treball que, a petició del GELA (Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades), es va constituir arran de la jornada «Visibilitzar o marcar», que va tenir lloc el 19 de març del 2010 a la [...]
10. Introducció  [PDF, 853 kB]
Font Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
'inclina decididament cap a la banda «majusculista», mentre que el francès es decanta més aviat cap al «minusculisme». En el cas del català, la intenció a l'hora d'elaborar la primera edició d'aquest opuscle va ser la d'alleugerir la llengua d'un cert abús de les majúscules, a causa de la influència [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>