S'escriuen en rodona els manlleus (estrangerismes) que han estat adaptats al català. Per exemple: càrdigan, eslògan, flaix, xou, zàping, etc. La forma catalana d'aquests manlleus es pot consultar al diccionari normatiu i altres obres de referència.

Pel que fa als manlleus no adaptats gràficament (leitmotiv, clown, copyright, fondue, attrezzo, etc.) en general s'escriuen en cursiva. No obstant això, hi ha diversos factors que poden relativitzar l'ús d'aquesta cursiva en un manlleu no adaptat: si és de coneixement general i el recullen la majoria d'obres de referència, si el text en què apareix és divulgatiu (i no especialitzat), si en el mateix text hi ha altres manlleus, si aquests altres manlleus són del mateix àmbit o no, si la pronúncia no presenta dubtes, etc. 

Convé tenir en compte que l'ús de la lletra rodona o cursiva per destacar els estrangerismes és una convenció i no forma part de la normativa de la llengua. En tot cas, el criteri sobre l'ús de la cursiva aplicat en un text ha de ser uniforme i coherent.