Els noms que habitualment es fan servir, en el català del Principat, per anomenar les diverses parts del dia són els següents:
matí (o dematí): és l'espai de temps entre que surt el sol i el moment en què està més alt.
migdia: és la part del dia en què el sol està en el punt més alt.
tarda [...]
Millars
Alt Palància, l': de l'Alt Palància
Alt Vinalopó, l': de l'Alt Vinalopó
Alzira: alzireny -enya, alzirenc -enca
Baix Maestrat, el: maestratenc -enca
Baix Segura, el: del Baix Segura
Baix Vinalopó, el: del Baix Vinalopó
Borriana: borrianenc -enca, borrianer -era
Camp de Morvedre, el: morvedrí -ina [...]
Fitxa
6595/4Darrera versió: 16.10.2015
Títol
topònims i gentilicis del País Valencià
Resposta
Ademús: ademusser -era Aiora: aiorí -ina Alacant: alacantí -ina Alacantí, l': alacantí -ina Albocàsser: bocassí -ina, albocassí -ina Alcalatén, l': de l'Alcalatén Alcoi: alcoià -ana Alcoià, l': alcoià -ana Alcora, l': alcorí -ina Alt Maestrat, l': maestratenc -enca Alt Millars, l': de l'Alt Millars Alt Palància, l': de l'Alt Palància Alt Vinalopó, l': de l'Alt Vinalopó Alzira: alzireny -enya, alzirenc -enca Baix Maestrat, el: maestratenc -enca Baix Segura, el: del Baix Segura Baix Vinalopó, el: del Baix Vinalopó Borriana: borrianenc -enca, borrianer -era Camp de Morvedre, el: morvedrí -ina Camp de Túria, el: turienc -a Canal de Navarrés, la: de la Canal de Navarrés Castelló de la Plana: castellonenc -a Catarroja: catarrogí -ina Cirat: cirater -era Cocentaina: cocentainer -era, contestà -ana Comtat, el: del Comtat Costera, la: de la Costera Dénia: denier -a Elda: eldenc -a, elder -a Elx: elxà -ana Énguera: enguerí -ina Foia de Bunyol, la: de la Foia de Bunyol Gandia: gandià -ana, gandienc -enca
Horta, l': de l'Horta
Llíria: llirià -ana Marina Alta, la: de la Marina Alta Marina Baixa, la: de la Marina Baixa Morella: morellà -ana Novelda: novelder -a Ontinyent: ontinyentí -ina Oriola: oriolà -ana Plana Alta, la: de la Plana Alta Plana Baixa, la: de la Plana Baixa Plana d'Utiel-Requena, la: de la Plana d'Utiel-Requena Ports, els: dels Ports Racó d'Ademús, el: del Racó d'Ademús Requena: requenenc -a Ribera Alta, la: riberenc -a Ribera Baixa, la: riberenc -a Sagunt: saguntí -ina Safor, la: saforenc -a Serrans, els: serrà -ana Sogorb: sogorbí -ina Sueca: suecà -ana Torrent: torrentí -ina València: valencià -ana Vall d'Albaida, la: valldalbaidí -ina Vall de Cofrents, la: de la Vall de Cofrents Valls del Vinalopó, les: de les Valls del Vinalopó Vila Joiosa, la: viler -a Villena: villener -a Vinalopó Mitjà, el: del Vinalopó Mitjà Vinaròs: vinarossenc -a Xàtiva: xativí -ina
Xelva: xelvà -ana Xiva: xivà -ana
El pronom en pot substituir un complement del nom. Ara bé, s'han de complir una sèrie de condicions.
1. El complement del nom ha de dependre d'un sintagma que faci la funció de complement directe, de subjecte postverbal d'un verb inacusatiu, d'atribut (postverbal en les copulatives d [...]
El mot erradicar i els seus derivats, erradicació, erradicatiu, etc., es pronuncien amb erra vibrant, com arròs o terrissa, i s'escriuen amb rr.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.4.2b)
[...]
Andorra, Principat i Andorra la Vella: andorrà -ana
Canillo: canillenc -a
Encamp: encampadà -ana
Escaldes-Engordany: escaldenc -a
Massana, la: massanenc -a
Ordino: ordinenc -a
Sant Julià de Lòria: lauredià -ana
[...]
Un dels usos més habituals del condicional és introduir afirmacions o preguntes amb un to moderat i educat per minimitzar l'efecte que podria tenir sobre el receptor una ordre o petició directa. Per a accions de present o futur immediat es fa servir el condicional simple; en canvi, per a accions [...]
El verb de la segona conjugació dur presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu.
Present d'indicatiu
duus o dus
duu o du
Imperatiu
duu o du
[...]
El verb lluir és de la tercera conjugació i es pot conjugar com a pur o com a incoatiu. Quan significa 'emetre llum' es conjuga com a pur. En aquest cas, presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu [...]
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb venir és veniu. En canvi, la forma vingueu correspon a la segona persona del plural del present de subjuntiu. Per exemple:
Veniu quan vulgueu (i no Vingueu quan vulgueu).
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir [...]
El verb córrer presenta el so velar que correspon a la grafia g (o gu) en les formes de l'imperfet de subjuntiu i del passat simple:
Imperfet de subjuntiu
corregués, correguessis, corregués, correguéssim, correguéssiu, correguessin
Passat simple
correguí, corregueres, corregué, correguérem [...]
Fitxa
6595/4Darrera versió: 16.10.2015
Títol
topònims i gentilicis del País Valencià
Resposta
Ademús: ademusser -era Aiora: aiorí -ina Alacant: alacantí -ina Alacantí, l': alacantí -ina Albocàsser: bocassí -ina, albocassí -ina Alcalatén, l': de l'Alcalatén Alcoi: alcoià -ana Alcoià, l': alcoià -ana Alcora, l': alcorí -ina Alt Maestrat, l': maestratenc -enca Alt Millars, l': de l'Alt Millars Alt Palància, l': de l'Alt Palància Alt Vinalopó, l': de l'Alt Vinalopó Alzira: alzireny -enya, alzirenc -enca Baix Maestrat, el: maestratenc -enca Baix Segura, el: del Baix Segura Baix Vinalopó, el: del Baix Vinalopó Borriana: borrianenc -enca, borrianer -era Camp de Morvedre, el: morvedrí -ina Camp de Túria, el: turienc -a Canal de Navarrés, la: de la Canal de Navarrés Castelló de la Plana: castellonenc -a Catarroja: catarrogí -ina Cirat: cirater -era Cocentaina: cocentainer -era, contestà -ana Comtat, el: del Comtat Costera, la: de la Costera Dénia: denier -a Elda: eldenc -a, elder -a Elx: elxà -ana Énguera: enguerí -ina Foia de Bunyol, la: de la Foia de Bunyol Gandia: gandià -ana, gandienc -enca
Horta, l': de l'Horta
Llíria: llirià -ana Marina Alta, la: de la Marina Alta Marina Baixa, la: de la Marina Baixa Morella: morellà -ana Novelda: novelder -a Ontinyent: ontinyentí -ina Oriola: oriolà -ana Plana Alta, la: de la Plana Alta Plana Baixa, la: de la Plana Baixa Plana d'Utiel-Requena, la: de la Plana d'Utiel-Requena Ports, els: dels Ports Racó d'Ademús, el: del Racó d'Ademús Requena: requenenc -a Ribera Alta, la: riberenc -a Ribera Baixa, la: riberenc -a Sagunt: saguntí -ina Safor, la: saforenc -a Serrans, els: serrà -ana Sogorb: sogorbí -ina Sueca: suecà -ana Torrent: torrentí -ina València: valencià -ana Vall d'Albaida, la: valldalbaidí -ina Vall de Cofrents, la: de la Vall de Cofrents Valls del Vinalopó, les: de les Valls del Vinalopó Vila Joiosa, la: viler -a Villena: villener -a Vinalopó Mitjà, el: del Vinalopó Mitjà Vinaròs: vinarossenc -a Xàtiva: xativí -ina
Xelva: xelvà -ana Xiva: xivà -ana