Davantd'un infinitiu que expressa finalitat, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen [...]
En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davantd'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple:
No tens per què anar-hi.
Ella ja no té amb què [...]
Davantd'un infinitiu, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la [...]
No hi ha contracció de les preposicions a, de i per quan es troben amb un article determinat que comença en majúscula, per exemple perquè forma part del nom propi d'un establiment, d'un organisme, d'una obra, d'un topònim no català, etc. Per exemple:
A El Racó no hi he anat mai a menjar. (i no Al [...]
Davantd'una oració d'infinitiu, la preposició en té els valors següents:
Valor temporal
La preposició en s'usa davantd'un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l'adverbi quan. Per exemple:
En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
presència d'algú. Tots van comparèixer davant el jutge. Posició enfront d'algú, per deturar-lo, impedir-li de fer quelcom. Es va palplantar davant seu perquè no passés. Anterioritat immediata en el temps. Va arribar davant meu. anar al davant de Anar al cap de, al [...]
La perífrasi acabar per + infinitiu expressa la culminació d'una situació més o menys llarga produïda per una insistència. Per exemple:
Si ho demanes tantes vegades, acabaràs per esgotar-li la paciència.
És tan pesat que acabarem per claudicar.
Altres construccions que es poden fer servir també [...]
Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple:
He sentit dir que demà seran aquí / He sentit a dir que demà seran aquí.
No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
Hi ha verbs o locucions verbals que regeixen habitualment la preposició amb, com ara conformar-se, comptar, avenir-se, estar d'acord o trobar-se. Per exemple:
Està d'acord amb el preu del pis.
No m'he trobat mai amb la cartera buida.
Ara bé, quan aquests verbs es troben davantd'un infinitiu, en [...]
Les expressions perdavant (de) i per darrere (de) es fan servir per designar la part anterior o posterior d'una cosa, especialment per referir-se al lloc de pas. Per exemple:
Avui he passat perdavant de la botiga però no t'he vist.
Aquest jersei es corda per darrere.
En canvi, per indicar una [...]