Per indicar l'origen i el final d'un període de temps o d'un espai físic, es pot usar la correlació des de... fins a (o, en alguns casos, fins). Per exemple:
Vindrà aquest estiu: des del 10 de juliol fins al / fins el 30 d'agost.
Anirem a peu des de casa fins a l'estació.
Una altra variant d [...]
En català, per expressar que una acció transcorre en una part del dia (matí, migdia, tarda, vespre, nit...), les preposicions que es fan servir són a o de, segons el cas. Per exemple: Va sortir de casa al matí / al migdia / a la tarda / al vespre / a la nit; Treballa de matí/nit.
La construcció [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries és asturià -ana.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a la província i capital de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries són els següents:
Astúries: asturià -ana
Oviedo: d'Oviedo
[...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.
Hi ha un ús del condicional, força estès sobretot en els mitjans de comunicació, que es fa servir per marcar distància o donar un valor d'hipòtesi en casos en què la informació encara no està prou contrastada o no està confirmada. Per exemple:
La forta tempesta d'ahir hauria ocasionat tres [...]
una tradició d'ús consolidada, es considera que s'allunya massa de la forma originària (Montréal). Per tant, en català cal escriure Montreal.
Cal recordar que el criteri general actual és, llevat del cas de les formes històriques amb un ús consolidat en català, fer servir les formes originàries o [...]
Generalment, quan el subjecte del verb caldre (o caler) és plural, el verb també va en plural. Per exemple:
Calen més cadires per al ball.
Si voleu que funcioni, ens calen reforços.
Ara bé, en nord-occidental, es produeix un cas excepcional: quan el subjecte va darrere del verb i és plural amb [...]
aleshores fa referència a la bona situació en què es troba un local, una botiga, etc, i és sinònima d'altres locucions, com ara en el cor de. Per exemple:
Té una botiga en ple centre comercial de Girona.
Van comprar un pis en el cor del barri vell.
[...]
La segona persona de singular de l'imperatiu del verb dir és digues. En conseqüència, quan es combina amb un pronom feble, s'obtenen les combinacions següents: digues-me, digues-li, digues-nos, digues-ho, etc. Per exemple:
Digues-me si podreu participar en el col·loqui de la tardor.
Digues-li que [...]
Sovint es fa un ús abusiu del verb celebrar. És un ús adequat en el sentit d''acomplir segons un ritual, solemnement, una reunió, un acte o un conjunt d'actes, una cerimònia'. Així doncs, es pot dir:
Els funerals se celebraran a la catedral.
Ahir es va celebrar l'acte d'obertura del Parlament [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb convenir és convén.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb convenir és conveniu.
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir la forma corresponent del present de subjuntiu i no la d'imperatiu. Per exemple [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.