Resultats de la cerca frase exacta: 134
|
111.
fabricar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 fabricar. Fabricar bicicletes, fabricar bicicletas. 2 [edificar] fabricar, edificar, levantar, construir. Fabricar un mur, fabricar un muro. 3 fig [fer amb esforç] fabricar, conseguir. Ha fabricat la seva riquesa a força de treballar i d'estalviar, ha fabricado su riqueza a fuerza de [...]
|
|
112.
or
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 pa d'or, full d'or batut molt prim. palleta, partícula d'or que hom troba a la sorra d'alguns rius. 2 groc. 3 riquesa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
113.
alarde
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, fer gala de bon gust. Hacer alarde de su riqueza, presumir de la seva riquesa. [...]
|
|
114.
modernisme
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Moviment cultural, especialment arquitectònic i decoratiu, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l'ús freqüent de motius vegetals, el gust per l'asimetria, l'esteticisme refinat i el dinamisme de les formes, sorgit a la Gran Bretanya al [...]
|
|
115.
afectat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 estudiat, no espontani. melindrós, afectat en les paraules i accions. parencer, que afecta ostentació, grandesa o riquesa. Ant. Pla. Té un parlar molt pla. És un home molt pla, no gens complicat. Natural. Espontani. 2 afeccionat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
116.
HSI 1
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
formant el to i la saturació a partir de les bandes amb més riquesa cromàtica (més informació espectral). HSI i IHS són els acrònims de hue, saturation, intensity ('to, saturació, intensitat') i intensity, hue and saturation ('intensitat, to i saturació'), respectivament. [...]
|
|
117.
te
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
(semifermentat). Conté cafeïna, teofil·lina, clorofil·la, carotinoides, polifenols, alcohols, àcids orgànics, esters, cetones, substàncies nitrogenades, cel·lulosa, pentosanes, ceres, resines, cendres, tanins i olis essencials. És notable la seva riquesa en fluor. Hom el consumeix en infusió, com a beguda [...]
|
|
118.
capital 3
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
m. Fons de riquesa acumulada; el diner que hom posseeix. finança, el capital considerat com a institució. L'alta finança. mota. D'aquest negoci n'he tret la mota i un vint per cent de guany. bestreta, capital que hom aporta a un negoci. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
119.
waurà
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
fonologia.Els wauràs i els mehinakus han habitat les terres altes del Xingu durant més d'un mil·lenni. Segons els registres arqueològics, hi van arribar procedents de l'extrem sud-oest de la conca amazònica.Els wauràs, coneguts per la riquesa de la seva cultura material, són grans artesans de la ceràmica i la [...]
|
|
120.
cartografia d'imatge
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
de sensors digitals i la georeferenciació basada en GNSS, en sistemes de navegació inercial o en altres tipus de cartografia d'imatge) i la neutralitat i riquesa derivades del fet que no representa cap selecció humana de continguts. Vegeu fusió d'imatges. [...]
|
