81.
pernil
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cuixa d'un animal, especialment del porc. Tenir una persona bons pernils. Cuixa o espatlla de porc o de senglar salada per a ésser conservada. Pernil del país. pernil dolç Pernil de porc, desossat, assaonat i cuit. [...]
|
82.
mocader mocadera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que, en la matança del porc, arregla la moca, fa les botifarres, etc. [...]
|
83.
xulla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llenca de cansalada fregida. Costella de moltó, de cabrit, de bou o de porc, cuinada. [...]
|
84.
salami
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embotit cru, assecat i fumat, fet amb mescla de carn de porc, de boví i cansalada. [...]
|
85.
garrí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porc petit. [...]
|
86.
porcell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porc petit. [...]
|
87.
embotit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'embotir; l'efecte. Budell, bufeta o embolcall sintètic, farcit de carn, generalment de porc, capolada. [...]
|
88.
bacó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Penca de porc salada. Cansalada viada. Porc 1 1. [fem. bacona] Persona que és bruta físicament o moralment. [...]
|
89.
cotx
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porc 1 1. [...]
|
90.
gambajó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cuixa de porc. [...]
|