FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ociós. Fregar fortament amb les ungles, amb les urpes, (una superfície), enduent-se'n una part. Les gallines graten la terra per veure de trobar-hi cucs. Gratar la pintura d'una paret per pintar-la, després, de nou. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gratar amb les arpes. Gratar (la terra) amb algun instrument de pues. Estar tan pròxim (a una cosa) que manca poc per a arribar-hi. No té encara cinquanta anys, però els arpeja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina que consisteix en un pal que fa de mànec que té a l'extrem un travesser proveït de pues i serveix per a arreplegar palla, gratar la terra, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells terrejants, de cos feixuc, ales relativament petites, cames disposades per a córrer i gratar la terra, sovint polígams i molt ponedors, que comprèn set famílies, dues de les quals contenen espècies presents a les nostres contrades. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gratar (alguna cosa), especialment amb una raspa o un altre instrument adequat, per treure'n parts superficials o alguna cosa adherida a la seva superfície. Produir una sensació de raspor (a la boca, a la gola). Aquest vi raspa la boca. [...]