FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Actitud mental, coneixença, desvetllada per la sensació. Tenir algú el sentiment de la seva feblesa. Tenir el sentiment de l'art. Tenir el sentiment de la pròpia dignitat. Disposició emocional envers una cosa. Tenir, nodrir, un sentiment d'odi, d'aversió, d'enveja [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar expansió (a un sentiment). Versificaven per esplaiar llur malenconia. Donar expansió als propis sentiments. Amb vós, puc esplaiar-me: ell ni m'escolta quan li conto les meves penes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent ideològic, artístic i literari precursor del Romanticisme, caracteritzat pel retorn als orígens, sia als clàssics, als nòrdics o a la natura i al sentiment, enfront de les acadèmies i els racionalismes. [...]