Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 224

Diccionari de la llengua catalana
1. resta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que resta d'una cosa de què s'ha sostret, ha desaparegut, ha passat, alguna part. Després que cadascú haurà pres la seva part, la resta serà per a tu. Aquesta feina, el 20 del mes serà acabada, i què farem la resta del mes? Les restes o deixalles d'un [...]
2. restant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que resta. Els quatre primers poden entrar ara mateix: els restants s'hauran d'esperar. Resta 1 1.  [...]
3. etcètera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
I la resta. [...]
4. impune
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que resta sense càstig. [...]
5. estrada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'una sala, d'una habitació, etc., en què el sòl és més elevat que el de la resta, destinada a col·locar-hi un tron, una cadira, un llit, etc. Carretera. [...]
6. vagarós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De lleure. No em resta gaire temps vagarós. Vagarívol. [...]
7. calcinal 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de soca que resta després de tallat l'arbre. [...]
8. conca 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tia que resta fadrina a la casa pairal. Fadrina vella. [...]
9. llumenera 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca seca de pi que resta encara a l'arbre. [...]
10. anonimat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició d'anònim. L'autor del poema resta en l'anonimat. [...]
Pàgines  1 / 23 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>