1 tarda. capvespreo capvesprada, l'hora baixa de la tarda, quan el sol ja s'ha post. ranvespre, íd. crepuscle(->) horabaixa, l'hora del crepuscle vespertí. gran vespre, tard al vespre. vetlla, hores del vespre en què hom treballa. 2 Fer-se vespre: Vesprejar. Manuel Franquesa i [...]

(planeta) estrella matutina (o vespertina) estel del matí (o del vespre) estel bover Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

vespre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

envesprir. Te n'hauràs d'anar aviat: ja envespreix. tardejar, ésser cap al tard. caure (o tombar) el dia fosquejar negrejar llostrejaro llustrejar, fer una claror tènue, al vespre (o a la matinada). fer-se fosco fer-se vespre declinar el dia ésser entre dos llostres Manuel Franquesa i [...]

1 vetllada vigília, mancança de son; acció d'estar despert. 2 Esp. vespre. 3 vigília. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 fred. 2 Fer fresca: Fresquejar. Aquest vespre fresqueja. 3 Anar a la fresca: vestit(adj.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 ésser (molt) de casa. El seu marit és molt de casa: no surt mai al vespre. 2 familiar, domèstic. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 estrella estela astre estel polar(o del nord) estel de la tramuntana, estel polar (Alc.). estel matutí (o del matí, o de l'alba), el planeta Venus. estel vespertí (o del vespre), íd. estel amb cua, cometa. estel fugaço bòlid, meteor lluminós. estel errant, íd. estelada, les estrelles en [...]

m. Àpat del vespre. sopada, esp. sopar abundant. ressopó, segon sopar, que hom fa en certes ocasions. cena(ant.), usat només en la santa Cena. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 llustre, llostreo llostra. Entre dos llustres. foscant, crepuscle del vespre. albada, crepuscle del matí. matinada, alba. Cp. a trenc d'alba, a hora foscant 2 Fig. decadència, final. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]