adj 1 greu. Una herida grave, una ferida greu. Un delito grave, un delicte greu. 2 gram [llano] pla -ana. Palabra grave, paraula plana. 3 gram [acento] greu. 4 mús greu. 5 fís [sometido a gravedad] greu. 6 fig [digno] greu. Es un hombre grave, és un home greu. m 7 fís greu. 8 mús greu.  [...]

m 1 ornit [Turdus merula] merla f. 2 fig i fam [gravedad afectada] posat greu, posa f. 3 un mirlo blanco fig una rara avis llat.  [...]

v tr afligir. Le aqueja una grave enfermedad, l'afligeix una greu malaltia.  [...]

v intr [Se conjuga como: envejecer] refer-se pron. Convalecer de una grave enfermedad, refer-se d'una greu malaltia.  [...]

v tr 1 [disgustar] desplaure, disgustar, desagradar. 2 [enojar] enutjar, enfadar, empipar. v pron 3 disgustar-se, saber greu. Se enfada con tus comentarios, es disgusta amb els teus comentaris (o li saben greu els teus comentaris). 4 enutjar-se, enfadar-se, empipar-se. Se enfada por cualquier cosa [...]

-da adj 1 [participio pasado de emplear] 2 [merecido] merescut -uda. Te está bien empleado, t'ho has ben merescut. 3 dar algo por bien empleado no penedir-se pas algú (o no saber a algú gens de greu) d'haver gastat (o invertit, o perdut, o esmerçat, etc). m i f 4 [trabajador] empleat -ada.  [...]

-da adj i m i f ferit -ida. Un herido leve, un ferit lleu. Herido grave, ferit greu (o de gravetat).  [...]

-da adj 1 med [acompañado de frío] àlgid -a. 2 impr med [culminante] àlgid -a, greu. 3 fig àlgid -a, culminant. El punto álgido de una discusión, el punt àlgid d'una discussió.  [...]

m 1 degollador [part del coll d'un animal per on hom el degolla]. 2 [matadero] degollador, escorxador. 3 llevar al degolladero fig posar el dogal al coll, fer córrer un greu risc.  [...]

m 1 [desdén] desatenció f, desdeny, desfavor m [o f]. Hoy ha sufrido un grave desaire, avui ha sofert una greu desatenció. 2 [falta de garbo] poca gràcia f, pesantor f, feixuguesa f, inelegància f. 3 [desprecio] menyspreu.  [...]