1 v. intr. Anar de dalt a baix. davallar descendir rossolar o esguimbar-se, davallar lliscant per un pendent. amollar-se, anar baixant d'un lloc escorrent-se per una corda o altra cosa. abatre's, baixar, un ocell, amb vol ràpid. decórrer, baixar corrent avall. Es diu especialment d'un riu, una [...]

baixar, caure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. refusar. 2 v. intr. baixar, disminuir. deperir decaure començar a caure 3 separar-se, desviar-se. 4 dir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

baixar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

baixar del (o de) cavall saltar del cavall Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Acció de baixar. baixament davallada o davallament descens o descensió descendiment deposició. La deposició de la Creu. 2 Indret per on baixa algú o alguna cosa. pendent rost. El perseguien rostos avall. costa. Baixar costa avall. baixant. Aquesta muntanya té mals baixants. declivi [...]

baixar. venir de. Ve d'una família molt antiga. procedir. Procedeix d'una família polonesa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

reng born. Fugir del born (fig.), defugir una disputa. arena, en la frase baixar a l'arena, acceptar un combat, també fig. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desarçonar. El cavall feu un salt i el desarçonà. boleiar. El cavall boleià el seu genet. derrocar del cavall(Alc.) baixar (del cavall, del burro, etc.). Després de la passejada, la mare baixà el nen del poni. desfer. Desfer una bastida. desarmar. Aquest armari és molt difícil de desarmar [...]

contracor. no baixar pel coll(fig.) no tenir cap gràcia(un mot, una acció que desplau) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]