1 eficàcia, força. 2 Pràctica habitual del bé. exemplaritat moralitat. És una persona d'una gran moralitat. santedat(fig. Cp. santimònia: vida i actes d'una persona santa) Cp. benviure: el fet de viure honradament. 3 castedat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(≠ virtut) habilitat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 m. benefici. Això és en benefici d'ell mateix. 2 virtut, el bé moral. 3 pl. riquesa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 alt. 2 Fig. Que excel·leix per la seva virtut, la seva posició social, el seu mèrit, el talent, etc. excel·lent, distingit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

eficiència validesa virtut força Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desdaurar(fig.), esp. un acte meritori, la virtut, la reputació, etc. entelar(la glòria, l'honor, el bon nom, etc.) desllustrar, íd. mataro fer mat(una cosa) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

regeneratiu, que té la virtut de regenerar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

moderació. temprança, la temperància com a virtut cardinal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

continència puresa virtut(en certes frases). Guardar intacta la virtut. honra o honor(d'una dona) pudicícia o pudicitat honestedat decència modèstia(euf.) Ant. Impudicícia o impudicitat. Anafrodísia: absència o disminució del desig sexual. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

alterador alteratiu, que té la virtut de modificar gradualment. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]