1 adj. pesant. 2 De molta importància (amb mots de sentit negatiu: malaltia, perill, ferida, delicte, etc.). gravíssim, molt greu. seriós. Una malaltia seriosa. perniciós. Anèmia perniciosa. Febre perniciosa. cras(ignorància, error, etc.) important. 3 seriós. 4 Dit dels sons baixos de [...]

1 formal greu. Un home greu. Un posat greu. respectable. Tenia un aire molt respectable. sever, esp. parlant del posat, de l'aspecte. auster, íd. més seriós que una patata(Alc.) Cp. tibat, emperpalat 2 Posar-se seriós: Formalitzar-se. 3 important greu de consideració inquietant crític [...]

1 compuncióo compungiment penediment(->) rau-rau (o rosec) de la consciència corc(fig.) la veu de la consciència pesar greu, en la frase saber greu. resipiscència(en llenguatge elevat) 2 Sentir remordiment: Remordir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 compassió. 2 És llàstima: És de doldre. És pecat. Fa pena. És de plànyer. Quin greu! Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 deplorar plorar. Plorar la mort d'un amic estimat. saber greu (o molt greu) sentir. Sento molt haver-ho de dir. 2 (lamentar-sepron.) plànyer-se complànyer-se doldre's condoldre's, lamentar-se amb algú de la pena que afligeix aquest. fer la grémola (o el ploricó), lamentar-se només per fer [...]

1 v. tr. viaticar. Està molt greu: ahir el van viaticar. 2 v. intr. rebre la comunió(o l'eucaristia) rebre Déu fer la primera comunió 3 m. viàtic els darrers sagraments Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

: pesant. 4 Saber greu: greu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

compungir-se pesar-li (una cosa, a algú) saber greu Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 lamentació, plany. 2 reclamació. Cp. greuge: greu motiu de queixa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

castellanada, falta greu de llenguatge feta en català per influència del castellà. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]