1 cap. 2 extrem. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

obstinat. tenir el cap dur (o la testa dura) no voler entrar a corral. Tots estaven d'acord, però ell no volia entrar a corral. Cp. intransigent, impersuasible Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

el cap (o la testa) fer perdre l'oremus destemptar, posar algú en un estat d'esperit de no saber cap a on decantar-se. fer perdre la carta de navegar desconcertar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 frontada, front ample (usat a Menorca. Alc.). frontalera. La seva testa era la ideal d'un apòstol: gran frontalera, cerclet de cabells grisos (Ruyra, citat per Alc.). entrecella, regió del front entre les dues celles. sobrecella, part del front immediata a les celles. 2 cara. testera, cara [...]

més alt a què pot arribar una cosa. final testa, cadascun dels dos extrems d'una post, d'un taló, etc. paroxisme, màxim d'intensitat d'un accés de dolor, d'ira, etc. pol(fig.). D'un pol a l'altre, d'un extrem a l'altre. capdamunt, en la loc. adv. al capdamunt. Al capdamunt de la pujada. Al [...]

1 m. (d'una persona) testa caparràs, cap gros. capeto caparró, cap petit. closca, els ossos que formen la part exterior del crani. Rompre's la closca. clepsa(fam.) xolla, closca del cap. barretina, en la frase treure's una cosa de la barretina, treure-se-la del cap. crisma(fig. i fam.). [...]