FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop donat al coll. Estrebada amb el coll per fer seguir alguna cosa. Ha donat una collada i ha fet seguir el carro. Moviment de la gola per deglutir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de collar. Defecte que a vegades presenten els teixits, ocasionat quan el teixidor fa córrer el collador a mà, i resta així un espai del teixit amb menys passades que les normals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça cilíndrica proveïda d'una regata tòrica, que va collada al bloc superior de la matriu i serveix per a subjectar-la amb perns a la part mòbil de la premsa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar briols (a les veles). Caçar o cobrar els briols (d'una vela d'aparell rodó), per reduir-ne la superfície momentàniament o com a pas previ a la collada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que difon. Dispositiu que permet alentir un corrent de fluid per tal d'aconseguir un augment brusc de la pressió. Aparell per a modificar la distribució espacial del flux lluminós d'una font. Peça en forma d'anell que va collada al conducte tubular del carburador per tal de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nau que va sota l'afogament. Peça de ferro fos o d'alumini fos que va collada a la part superior del bloc del motor i tanca el cilindre. Peça de material ferromagnètic no recoberta d'enrotllament i destinada a unir magnèticament els nuclis d'un electroimant o d'un transformador o [...]