Acció de jurar; l'efecte. Prestar jurament. Prendre jurament. Feu jurament d'obeir-me. Observar el jurament. Mancar al jurament. He rebut el seu jurament. Un jurament fals. jurament decisori Jurament segons el qual el litigant que el demana s'obliga a acceptar com a cert allò que declari [...]

Expressat amb jurament. Obligació juratòria. Emprat per a posar-hi les mans en prestar un jurament. [...]

Que cerca d'enganyar. Un home fal·laç. Que enganya amb falses aparences. Un jurament, una promesa, fal·laç. Obsequis fal·laços. [...]

Afirmatiu 1. Jurament assertori.  [...]

Que ha prestat jurament. Traductora jurada. Guarda jurat. [...]

Que jura en fals. Que manca al jurament donat. [...]

Acostumat. Ha prestat el sòlit jurament de l'associació.  [...]

Fet de jurar en fals, de mancar al jurament donat. [...]

Obligar-se mútuament per jurament. Van juramentar-se a acabar amb els tirans. [...]

Renunciar amb jurament, solemnement, (una religió o una creença religiosa). Abjurà la seva religió. Va haver d'abjurar dels seus errors. Renunciar solemnement (a qualsevol cosa que hom feia professió de creure). Abjurà les creences espiritistes. Van abjurar de la fe. [...]