FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Potència, eficàcia, d'alguna cosa. La virtut medicinal d'una planta. Perdre un remei amb el temps la seva virtut. no tenir virtut No tenir força, vigor. en virtut de Per l'acció de. En virtut del que disposa el reglament... Pràctica habitual del bé. El camí de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre la virtut, fer tornar com bord. Una actitud que rebordoneix els nostres sentiments. Perdre la pròpia virtut, la bondat originària. La gent s'ha rebordonit. Una planta, restar com aturada en el seu desenvolupament, esquifida. Els ceps d'aquesta vinya es rebordoneixen. Un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer feliç o benaventurat. Declarar venerable, estimable, (una condició, una virtut). Jesús ha beatificat la pobresa. Declarar beat (un cristià difunt). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet, virtut, de contenir-se, en el menjar, en el beure, etc., d'abstenir-se dels plaers sexuals. Estat d'un esfínter que funciona amb normalitat. [...]