desarreglar desarranjar desajustar desorganitzar esgavellaro desgavellar desbaratar esvinçar tragirar trastornar desendegar desguitarrar desballestaro desemballestar desacordar desagençar desendreçar esbadinar(≠ esbadiar) desmarxar, destruir el bon ordenament o funcionament d'una cosa. barreja [...]

desordenar, desfer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

esbadinar estropellar esbalandrar esvinçar desconjuntar(->) desfer(->) desordenar(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

descompondre (o desordenar, o escampar, o destriar) els cabells esbullar els cabells despentinar(->) escabellonar Cp. eriçar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desordenar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desordenar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 torbar, desordenar, espatllar, alterar. 2 Torbar profundament l'ànim. trastocar afligir(->) consternar trasbalsar destemptar, trastornar algú de manera que no sap a quina cosa decantar-se, quina direcció prendre. pertorbar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desmanegar(un afer, etc.) desgavellaro esgavellar desconjuntar desbaratar(->) desordenar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desordenar, desbaratar. torbar(->) destemptar, posar algú en un estat d'esperit en el qual hom no sap què fer. destarotar(fam.) atordir desesmar confondre atorrollar fer perdre el cap fer perdre l'aplom (o la serenitat, o la seguretat) fer perdre l'esma Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

1 girar, tombar. trabucar o trabocar capicular capbussar o cabussar invertir intervertir 2 desordenar. 3 tergiversar 4 canviar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]