1 magistrat cadí, jutge de causes civils en països àrabs; s'usa iròn. per jutge. El cità davant el cadí. provisor, jutge eclesiàstic catòlic, que entén en qüestions de dret canònic. 2 El qui és designat per a decidir entre una competició, a emetre la seva opinió sobre alguna cosa. àrbitre [...]

jutge. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

jutge. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 bancarrota. concurs de creditorso simpl. concurs 2 Declarar en fallida: Concursar(el subjecte és el jutge). 3 Fer fallida: fallir. 4 fracàs. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. sustentador 2 m. jutge. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

encercador esbrinador indagador instructor(for.). El jutge instructor. perquisidor inquisidoro inquiridor Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

just equànime equitableo equitatiu recte. Un jutge recte. dreturer neutral desapassionat objectiu Ant. Parcial. Tendenciós. Partidista. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

prudencial arbitrari. Una multa arbitrària, deixada a la decisió del jutge. arbitratiu, íd. absolut(->) (parlant de poder) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 f. Virtut moral. equitat dretura equanimitat imparcialitat rectitud Cp. integritat (d'un jutge, etc.). 2 Qualitat d'allò que és fet segons dret i raó. condignitat(d'un premi o d'un càstig) legitimitat(d'un acte) bon dret. El bon dret de la nostra causa. 3 Amb justícia: A bon dret. A [...]

tabel·lió(ant., usat avui iròn. per notari) actuari(ant.), escrivà que actua amb un jutge. Cp. escrivà (≠ escrivent). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]