picapunt, enuig en què juga l'amor propi i que és causa de renyines, etc. desplaer, molèstia, ira. Ant. Desenuig. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desplaer, desplaïmento desplaença enuig descontentament malcontentament pena contrarietat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

disgust enuig desplaïment desplaença descontentament malcontentament contrarietat Cp. pena Ant. Plaer. Gust. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 ruminar 2 Fig. Parlar entre dents en senyal d'enuig. remuguejar rondinar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Interjecció que denota estranyesa, admiració, enuig. carall! carai! carat! caratxos! caraina! mosca! Cp. la forma intensiva carallot, usada vulgarment com a despectiu, aplicat a una persona toixa. beneit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. Fer cessar l'agitació. aquietar apaivagar asserenar assossegar mitigar moderar pacificar tranquil·litzar(->) suavitzar lenificar(el dolor) desarmar(la còlera, l'enuig d'algú) desenfuriar(l'ànim) desembravir desenquimerar desalterar adormir desenutjar desempipar 2 [...]

disgustar. Aquest vestit no em disgusta, però m'agrada més l'altre. desagradar enutjar, causar enuig o desplaer. desdelitar no fer (gens de) gràcia no assentar-se-li bé (una cosa a algú) despagar, fer malcontent algú. venir a repel de fer (una cosa) caure-li (a algú una cosa) a sobre [...]

incomoditat. Viatjar comporta molts plaers i moltes incomoditats. enuig. Li causava tots els enuigs que podia. gronyo engrony fatic, molèsties que hom suporta per vèncer una dificultat o les dificultats que li sobrevenen. vexació, molèstia greu, causada esp. per abús de poder. Les vexacions són [...]