llatinòrum, llatinada, esp. en mal llatí. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

alma mater, nom llatí que hom dona sovint a la universitat: significa literalment mare nutrícia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, varietat regional d'una llengua. patuès, parlar dialectal, esp. el privat d'una literatura i d'una gramàtica i emprat solament en la conversació. vulgar(en oposició al llatí), expressió usada esp. a l'edat mitjana, quan la llengua literària solia ésser el llatí. llengua vernaclao vernacular [...]

teutònic. Llengües teutòniques. alemany. Noció molt més restreta que la de germànic. Entre ambdues hi ha més o menys la mateixa relació que entre llatí i català. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

vocabulari(generalment succint o reduït a una matèria determinada. Se sol usar per a designar un diccionari bilingüe simple). lèxic, diccionari, esp. del grec o llatí. glossari, diccionari erudit que explica els mots obscurs d'una obra, esp. clàssica. tresoro tesaurus, diccionari exhaustiu d'una [...]

arromançar(terme medieval), traduir en llengua vulgar romànica (romanç) un escrit llatí. vulgaritzar, traduir en llengua vulgar. posar en. Posar en català un llibre francès. girar(ant.) traslladar(ant., Alc.) Cp. parafrasejar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 d'aquesta manera sic. Mot llatí que significa així; es posa en fer una transcripció d'un text, al costat d'un mot errat o inintel·ligible. 2 Així així. passablement mitjanament mig mig tal·là-tal·lera Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

neollatí(només parlant de les llengües romàniques, sortides del llatí vulgar). Les llengües romàniques o neollatines són les següents: portuguès, gallec, espanyol o castellà, català, francès, francoprovençal, occità, romanès, dàlmata, italià, sard i retoromànic. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

mot per mot exactament al peu de la lletra sic(adv.), mot llatí (així) que, en una transcripció, es posa, entre parèntesis, després d'un mot equivocat o inintel·ligible, per indicar que textualment és just. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(locució empordanesa, segons Alc.) parlar llatí, estar embriac i parlar (Alc.). parlar castellà, íd. (Alc.). portar-ne més al cap que als peus. estar alegreo tenir els alegrois, estar una mica begut. fer-li (a algú) llumenetes els ulls 2 apassionat. Ant. Serè. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]