1 v. intr. solcar l'aire voletejar, volar d'un costat a l'altre fent volts. revolar, fer un segon vol o un vol de tornada. planar, sostenir-se, un ocell, en l'aire, sense alejar. oronejar, volar d'un costat a l'altre i en eixams, com fan les orenetes. papallonejar, volar com una papallona [...]

tritllejar repicar brandar, brandejaro brandir les campanes volar, ventaro vogar les campanes llançar les campanes al vol Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

volar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 foradar. 2 volar. 3 pensar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Capaç de volar. volant. Un aparell volant. volander, que es mou per l'aire. Les boires volanderes. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

rodar (o córrer, o cercar, o veure) món peregrinar, anar per terres estranyes, de poble en poble (poc usat, ≠ pelegrinar) navegar, viatjar en vaixell. volar. Van volar a París amb un biplà tronat i vell. córrer la mar anar. Anar amb cotxe, amb barca, amb avió. rodar la Seca, la Meca i la [...]

1 v. tr. (una arma) brandejar. L'envestí brandejant l'espasa. brandir ventar esgrimir 2 (les campanes) volar(les campanes o la campana) llançar les campanes al vol ventar(les campanes o la campana) vogar(les campanes o la campana) gronxar(les campanes o la campana). El vent gronxava [...]

1 Provocar la irritació, la ira, etc. exasperar enutjar(->) exacerbar enfellonir enfuriro enfuriar enfurismar enrabiar revoltar sollevar(fig.) sulfurar enquimerar encolerir indignar arborar(s'usa esp. com a pron.) volar(tr. fig.). Aquella resposta em va volar. Estava molt [...]

conjunt. 2 Objecte de tela, paper, etc., que hom fa volar. grua miloca catxerulo Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, és franc de volar i d'anar onsevulla. Amb els cabells solts. A regna solta. allerat, sense subjecció, trava o embaràs de cap mena. Els nois corrien allerats. alforro(ant.) alliberat. 2 facultatiu. Una assignatura facultativa. discrecional. Servei discrecional. 3 Fig. llicenciós frívol gras [...]