FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
emprar aquesta tècnica, que anomenem amb un gal·licisme, collage. Dir-se, tenir per nom. Aquests mots s'anomenen adverbis. Esmentar pel seu nom. Durant la conversa us varen anomenar tres vegades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
passatge d'un autor) en suport del que diu. El conferenciant cità un vers de Virgili. Anomenar (algú) com a digne d'atenció, d'admiració. Fou citat en l'ordre del dia pel seu coratge. [...]