Resultats de la cerca frase exacta: 4

Diccionari de la llengua catalana
1. anomenar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
emprar aquesta tècnica, que anomenem amb un gal·licisme, collage. Dir-se, tenir per nom. Aquests mots s'anomenen adverbis. Esmentar pel seu nom. Durant la conversa us varen anomenar tres vegades.  [...]
2. apellar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anomenar.  [...]
3. anòmia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pèrdua de la capacitat d'anomenar objectes o de reconèixer-los per llurs noms. [...]
4. citar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
passatge d'un autor) en suport del que diu. El conferenciant cità un vers de Virgili. Anomenar (algú) com a digne d'atenció, d'admiració. Fou citat en l'ordre del dia pel seu coratge. [...]