Resultats de la cerca frase exacta: 7

Diccionari de la llengua catalana
1. dictat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de dictar. Escriure al dictat. Mitja hora de dictat. La cosa dictada, especialment com a exercici escolar. Corregir el dictat d'un alumne. Seguir el dictat o els dictats de la consciència. [...]
2. escrivent escriventa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té per ofici escriure per compte d'altri, especialment al dictat, o copiant, o fent anotacions de comptabilitat. [...]
3. amanuense
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que escriu a mà i al dictat o copiant. [...]
4. arbitrarietat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'arbitrari. Acte contrari a la justícia, a la raó, a les lleis, etc., dictat pel capritx. [...]
5. dictar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir (alguna cosa) davant algú perquè aquest la vagi escrivint. Agafeu la ploma: jo us dictaré la resposta. Dictar una carta a un secretari, un tema als deixebles. Suggerir, inspirar a algú (allò que escriu, allò que diu). Són ells que t'han dictat aquesta resposta [...]
6. publicació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sentència Acte pel qual el jutge o el ponent d'un tribunal que ha dictat una sentència la fa pública llegint-la en audiència.  [...]
7. executori -òria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per un tribunal o un jutge que ha dictat una sentència a un inferior, comissionant-lo perquè en practiqui les diligències d'execució. [...]