FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en poder, a la discreció, d'algú. Encara no ens ha lliurat les mercaderies que li hem comprat. Aquesta quantitat, la lliurareu al tresorer. Lliurar una cosa al més-dient. Lliurar un criminal a la justícia. Lliurar una ciutat a l'enemic. lliurar-se a algú Posar-se a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lliurar un combat o combats. Combatre contra els enemics de la pàtria. Combatre per la glòria. Combatre contra les temptacions. Lliurar combat (contra algú). Combatre l'enemic. Combatre una malaltia. Combatre un error, una opinió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lliurar, destinar (una cosa) a un fi. Lliurar (una cosa) en dipòsit. En com., trametre (mercaderies) per mitjà d'un corresponsal o dipositar-les judicialment segons el procediment previst per la llei. Han consignat el carregament a la casa comercial de Marsella. Fer esment (d'alguna cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abandonar o lliurar a una persona o a una institució. Llegar o instituir a favor d'una persona natural o jurídica o fundar amb fins pietosos o socials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lliurar (alguna cosa) a la cura o al càrrec d'algú. Fer (una acció reprensible). Cometre un crim, un pecat. Cometre una indiscreció, una atzagaiada. Cometre grans excessos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comunitat ramadera de municipis d'una comarca, amb la funció de recollir, custodiar i lliurar als propietaris els caps de bestiar sense amo, perduts o esgarriats. Carrerada 1 . [...]