Resultats de la cerca bàsica: 4

Diccionari de la llengua catalana
1. disgregar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desunir, separar, les parts integrants (d'alguna cosa). Els agents atmosfèrics van disgregant a poc a poc aquesta roca. Hem de procurar de disgregar les forces enemigues. La massa es va disgregant a poc a poc. Sotmetre (un sòlid) a disgregació. [...]
2. disgregatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la virtut de disgregar. [...]
3. disgregant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que disgrega. Fundent reactiu de caràcter àcid o bàsic emprat per a disgregar sòlids insolubles. [...]
4. disgregació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de disgregar o de disgregar-se; l'efecte. Dissociació dels grans o dels diferents elements mineralògics que componen una roca per meteorització física, química o bioquímica. Tractament tèrmic, generalment de fusió amb ajuda d'un fundent reactiu [...]