FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llengua itàlica parlada pels romans, que la van trasplantar a tot el seu imperi. Estudiar el llatí.Llatí clàssic. llatí vulgar Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble. llatí vulgar Entre els romanistes, llatí col·loquial del baix Imperi romà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estil en parlar o en escriure llatí. La baixa llatinitat. Qualitat de la llengua emprada per qui escriu en llatí. La llatinitat de Ciceró. Qualitat de llatí. La llatinitat d'un mot, d'un gir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canviar en un diftong (una vocal). L'espanyol diftonga la e oberta del llatí vulgar. La o del llatí bonum s'ha diftongat en ue en espanyol, d'on bueno. La o del llatí bonum ha diftongat en ue en espanyol, d'on bueno. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa en què per evolució s'ha transformat una cosa. El mot fet és el prolongament del mot llatí factum. El català és un prolongament del llatí vulgar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veu que es deia en començar moltes oracions de la missa, del breviari, etc., en llatí, i significa preguem. perdre l'oremus Algú, perdre el control de si mateix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Malta. Relatiu o pertanyent a Malta o als seus habitants. Dialecte àrab, escrit en alfabet llatí, parlat a Malta i a les illes veïnes. Relatiu o pertanyent al maltès. [...]