Resultats de la cerca bàsica: 36

Diccionari de la llengua catalana
1. modificar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canviar (alguna cosa) sense alterar-ne la naturalesa essencial, canviar-ne alguna qualitat. Modificar una màquina. Modificar una llei. Limitar o restrènyer el sentit, l'aplicació, (d'un mot). L'adverbi modifica el verb. Determinar el mode (de quelcom). L'edat modifica el [...]
2. modificatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a modificar. [...]
3. modificació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de modificar o de modificar-se; l'efecte. [...]
4. ventríloc -oqua
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sap modificar la veu de manera que sembla que vingui d'algú altre. [...]
5. contemperar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Modificar (alguna cosa) acomodant-la a una altra. Contemperar la seva actitud a les circumstàncies. Contemperar-se algú a les circumstàncies. [...]
6. flexionar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doblegar, flectir. Modificar (un element lingüístic) per flexió. Flexionar una paraula. Un element lingüístic, admetre flexió. Les conjuncions no flexionen.  [...]
7. optimitzar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar a l'òptim. Optimitzar la producció.Dissenyar o modificar (un sistema o un programa informàtic) per tal d'obtenir-ne la màxima eficiència. [...]
8. remodelar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar a modelar. Modificar la forma (d'alguna cosa) per adequar-la a un nou model, una nova funció, etc. Remodelar un habitatge. [...]
9. trop
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica que consisteix a modificar el sentit propi d'un mot per emprar-lo en un sentit figurat, com en la metàfora o en la metonímia. [...]
10. inèrcia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'inert. Manca d'activitat d'un òrgan. Resistència de la matèria a modificar el seu estat de repòs o de moviment. per inèrcia Per habitud, per costum. [...]
Pàgines  1 / 4 
Pàgina  1  2  3  4  Següent >>