FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que cedeix fàcilment a la pressió. M'agrada dormir en un llit ben tou. La cera es posa tova amb la calor. Tenir algú les carns toves. Les parts toves del cos. Hem de menjar pa dur: no n'hi ha de tou. Que cedeix fàcilment, no gens ferm. Malalt, cansat, decrèpit. Després [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància tova, untuosa, en què, per immersió en l'aigua o per l'acció de la humitat, es converteixen el greix i el teixit muscular dels cossos morts. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre de la família de les esterculiàcies, molt alt, de fulles palmades, propi de l'Àfrica occidental (Triplochiton scleroxylon). Fusta d'aiús, groguenca i tova, emprada especialment en l'elaboració de mobles auxiliars, fusteria d'interiors i motllures. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oleoresina de consistència sòlida i tova, de color groguenc més o menys fosc i d'olor aromàtica, que s'obté de diferents arbres exòtics de les famílies de les burseràcies i de les rutàcies, emprada en l'elaboració de vernissos i de laques, en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, gros, generalment asimètric, de pela gruixuda sovint vermellosa o groguenca i polpa de color variable entre el groc i el vermell, tova, aromàtica i dolça. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Collybia, de l'ordre de les tricolomatals, de peu tenaç. col·líbia llefiscosa Col·líbia de barret brunenc, de tacte de mantega i de cama tova i dilatada a la base (Collybia butyracea). [...]