El verb instar és un verb transitiu. Pot regir un complement directe de cosa, o bé pot regir un complement directe de persona seguit d'un altre complement introduït per una preposició davant d'infinitiu o una conjunció davant d'una oració. Per exemple:
El comitè insta l'aprovació del nou [...]
El verb dubtar, quan s'utilitza intransitivament en el sentit d''estar en dubte' o 'desconfiar', pot regir la preposició de. Per exemple:
És molt indecís; sempre dubta de tot.
Des d'aquell incident, dubta de mi.
També pot regir les preposicions sobre o entre,
que li atorguen diferents matisos [...]
El verb amenaçar és transitiu, és a dir, porta complement directe: Aquests núvols amenacen pluja. Però, a més a més, pot regir complements introduïts per les preposicions amb o de o la conjunció que seguida d'una oració. Exemples:
El va amenaçar amb una arma blanca.
La van amenaçar amb l'expulsió [...]
El substantiu dret pot regir tant la preposició a com la preposició de davant de nom o d'infinitiu. Per exemple:
El dret a vot o El dret de vot.
El dret a decidir o El dret de decidir.
Ara bé, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposició i no l'altra. Per exemple [...]
El verb adjuntar és un verb transitiu que pot regir diferents complements. A continuació es presenta una relació dels casos possibles amb els exemples corresponents:
adjuntar una cosa a una altra: Cal adjuntar el comprovant a la sol·licitud.
adjuntar, amb una cosa, una altra cosa: Adjuntem, amb [...]
Un dels significats més habituals del verb esperar és 'restar en un lloc, diferir de fer alguna cosa, fins a l'arribada d'algú o d'alguna cosa'.
En aquest cas, es pot construir com un verb transitiu o bé com a intransitiu pronominal i, aleshores, pot regir les preposicions a o fins a. Per [...]
El verb ensenyar, amb el significat de comunicar a algú una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc., donant-li'n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics, pot regir una oració d'infinitiu, que pot anar introduïda tant per la preposició a com de. En [...]
La forma pronominal del verb comprometre, amb el significat d''obligar-se per una promesa', pot regir complements introduïts per les preposicions amb, en, a o la conjunció que seguida d'una oració.
1. La preposició en introdueix la matèria sobre la qual s'adquireix el compromís. Per exemple [...]
