D'acord amb la forma de presentació, es poden distingir diferents tipusdegelats:
cucurull, cucurutxo: galeta de forma cònica destinada a contenir gelat. Un cucurull ple de gelat és un cornet.
polo: té forma allargada, està elaborat amb aigua gelada i essència de fruita, i porta un pal [...]
En català, els mots tipus, mena, classe, sèrie, espècie, etc., poden portar un complement format per la preposició de i un nom en singular o en plural. Per exemple:
Quin tipusde problema tens?
Les dues classes de pastes són igualment bones.
En general, quan el nom del sintagma preposicional [...]
L'accent gràfic s'escriu sobre vocals majúscules i minúscules i marca la síl·laba tònica dels mots. En català es distingeixen dos tipus d'accent: l'obert o greu (`) i el tancat o agut (´).
La vocal a, si ha de dur accent, sempre el porta obert, mentre que la i i la u, si en porten, sempre duen l [...]
A vegades els diversos tipusde torrons presenten dubtes a l'hora d'anomenar-los. Alguns dels casos més freqüents són:
torró de crema: es fa a base d'ou i sucre, i està inspirat en la crema cremada o crema de Sant Josep. També es fa servir la forma torró de gema.
torró de crocant: es fa [...]
La locució castellana en plan o en plan de, que es fa servir per expressar l'actitud d'actuar donant preponderància a un tipus d'activitat, a un tipusde comportament, a una qualitat, a una acció, no té un equivalent literal en català (la traducció en pla o en pla de no és acceptable). En un text [...]
mestra n'ensenya.
Aquest tipusde frases poden dur un complement indirecte, que va introduït per la preposició a i que expressa a qui s'ensenya la ciència, art, habilitat, etc. Per exemple:
La meva germana ensenya a conduir al seu fill.
[...]
Després dels signes d'admiració i d'interrogació no es posa punt, ja que aquests signes al final de la frase tenen valor de punt. Com que marquen l'acabament d'un període, cal escriure la inicial del mot que els segueix amb majúscula. Per exemple:
Tens temps encara? Et voldria fer unes quantes [...]
si l'article és obligatori com si és opcional, quan aquests noms de lloc apareixen en textos detipus esquemàtic com llistes, quadres sinòptics o mapes, l'article se sol eliminar.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (14.2.2.2 i 16.3.1.2b)
[...]
a efectes de a l'efecte de als efectes de
La locució a l'efecte de és sinònima de a fi de, amb la finalitat de.
Les formes als efectes de i a efectes de són el plural de a l'efecte de. (En el cas de a efectes de, la pèrdua de l'article és deguda a un procés de lexicalització.)
Per tant, cal [...]
El verb cuidar, en el sentit de tenir cura d'algú o d'alguna cosa, és transitiu i, per tant, exigeix complement directe. També s'utilitza la forma cuidar-se per fer referència a tenir cura d'un mateix. Per exemple:
Ha de cuidar la mare perquè està malalta.
Cuida't, que fas ulleres.
Si no es cuida [...]