procediment administratiu comú (BOE núm. 285 de 27.11.92), a diferència de la Llei de procediment administratiu anterior (17.07.58), quan parla de la iniciació d'un procediment (art. 68-70), s'hi refereix sis- temàticament per mitjà del terme sol·licitud. De fet, el Diccionari jurídic català (Col- legi d [...]

ÍS T I CS denominació cal escriure-la amb majúscula inicial (tal com va quan és part del nom complet). Exemples: el Servei de Publicacions ha de publicar? (en un context en què es parla del Parlament) en la part positiva de l'Any, cal esmentar? (en un context en què es parla de l'Any Internacional de [...]

Lluçanès El Lluçanès Costa de Ponent Costa de Ponent (divisió administrativa menor) Són una excepció d'aquesta regla alguns noms de comarca que tenen tradició en català, com són ara la Manxa o els Monegres i les comarques de la zona de parla castellana del País Valencià: l'Alt Millars, l'Alt Palància, el [...]

parla de llengua d'origen o de partida (llengua de la qual es tradueix) i de llengua d'arribada (llengua a la qual es tradueix). En la tria d'exemples també s'ha vetllat perquè en la columna referida al català hi hagi exemples de noms traduïts del castellà i en la columna dels exemples relatius a un [...]

lingüistes. Fabra, a la Gramàtica catalana de 1956, quan parla del grup nominal diu: «La llengua no posseeix un nom distint per a cadascun dels éssers o coses que se'ns escaigui designar en comunicar els nostres pensaments a altri per mitjà de la paraula. [?] Tots els individus pertanyents a una mateixa [...]