1.
Origen de les abreviacions
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
grec, ICHTUS) com a paraula
codificada que, a més, coincidia amb la forma grega de la paraula peix, el dibuix del qual té un gran
significat dins del món cristià.
Des de l'època romana fins a l'edat mitjana es va aplicar el sistema taquigràfic de notes
tironianes, constituït per un conjunt de [...]
|
2.
Ús de les abreviacions
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
desxifrar fàcil-
ment (escrivint el desplegament al costat de l'abreviació la primera vegada que apareix,
explicant-ne el significat a peu de pàgina, fent una llista de les abreviacions al comen-
çament del document, etc.).
? En les obres tècniques i científiques, i en les publicacions que contenen un [...]
|
3.
Nom. Anàfores
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
1. Identificació de la qüestió
Les referències que es fan dins del discurs a elements que han aparegut anteriorment
són un recurs molt habitual en llenguatge jurídic castellà, que de vegades enfosqueix
el significat del text i dóna lloc a confusions.
Exemples:
Por otro lado, estas denominaciones de [...]
|
4.
Frase. Ordre dels elements en la frase
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
, s'han d'adoptar amb la mateixa finalitat. La importància
d'aquestes mesures per al funcionament de les entitats no es pot desconèixer,
tot i que les normes siguin d'un rang inferior.
3.2. En tot cas, a l'hora de fer un canvi d'ordre cal anar amb compte de no alterar
el significat de la frase. [...]
|
5.
Introducció
[PDF, 853 kB]
Font
Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
distinció entre comú i propi depèn de la relació que hi ha entre el nom, el significat i el referent. El referent, és a dir, el subjecte a què fa referència el nom, en el cas del nom propi és concret, determinat i no presenta connotacions. Té una funció denominativa i prou. Noms com gos, home, casa connoten [...]
|
6.
Verb. Construccions perifràstiques
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
1. Identificació de la qüestió
En llenguatge jurídic s'utilitzen massa sovint formes perifràstiques amb l'estructura
de verb + substantiu o verb + verb en què el significat principal recau en el segon element
(substantiu o verb). En podem trobar tres casos:
1.1. Formes perifràstiques que [...]
|
7.
Annex 1
[PDF, 96 kB]
Font
Guia d'usos no sexistes de la llengua
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
mecànica. Cal tenir en compte el tipus de text, el significat i el context lingüístic i comunicatiu (a qui ens adrecem i amb quina intenció comunicativa ho fem). Setè. Si bé evitar un llenguatge amb usos androcèntrics o sexistes és una qüestió de base social, cal tenir en compte que la major part d [...]
|
8.
Nom. Nominalitzacions
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
'indefinició de qui legisla, cal respectar
aquestes formes si no quedamolt clar que expressen una acció i que la forma verbal
no altera el significat de la frase.
La presente Ley tiene por objeto la transposición de la Directiva 93/13/CEE,
de 5 de abril de 1993, sobre cláusulas abusivas en los contratos [...]
|