FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que frega. Tros petit de suro, recobert de paper de vidre, que serveix per a fregar a mà la peça de fusta massissa o aplacada amb fullola, prèviament polida amb el ribot de polir o amb la ganiveta, deixant-la així a punt d'envernissar. Màquina per a fregar, emprada en els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina que consisteix en un bloc de fusta molt dura, amb un forat o encaix per a allotjar la fulla i la contrafulla, fixades amb un tascó, que serveix per a aplanar, aprimar, allisar i sobretot polir tota mena de fusta massissa, emprada principalment per fusters i ebenistes. Eina del baster [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excavació llarga i estreta com la que es fa per a posar-hi els fonaments d'un edifici. Llenca plana a tall de camí que es fa en els terrenys en pendent per deturar l'emportament de la terra per les aigües de la pluja i retenir part d'aquestes. Eina emprada pels esclopers per a polir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina de tall que consisteix en un tac de fusta, generalment amb un mànec a cada extrem, que té un forat al centre per a allotjar una fulla d'acer o un enformador fixat amb un tascó, que s'usa per a igualar, planejar, polir regates, canals i trets de camp. Petit instrument músic [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ganivet gros, especialment de llescar pa. Fulla d'acer que fan servir els ebenistes per a polir les fustes i les fulloles, abans d'ésser fregades amb el paper de vidre. Barra de ferro amb un cantell viu, animada d'un moviment de vaivé, on s'agafen els ganxos que aixequen els fils d'ordit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
petites unitats recolzen el cap d'una manera semblant a com ho fa un estat major en les grans unitats. plana major La plana major d'un partit, d'una empresa. Ribot¹. Ribot per a polir emprat pels mestres d'aixa, pels boters. Eina de torner, com una mena d'enformador però amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de molts pètals. Peça o part d'una peça de petites dimensions que serveix per a retenir, fixar, rascar, etc. Eina de torner, a manera d'enformador acabat en punta, amb una cara plana i l'altra corbada, que serveix per a fer mitjacanya i per a polir les peces de banya. En med [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pergamí, i els plans, de paper decorat o de tela. pell d'escat Tros de pell del peix anomenat escat o àngel, que era emprada en fusteria per a polir la fusta, actualment bandejada pel paper de vidre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aspecte semblant al d'una pedra natural. pedra d'esmolar [o pedra esmoladora] Gres abrasiu que es fa servir per a esmolar. pedra tosca Pedra volcànica esponjosa i lleugera que constitueix la part superior d'una colada de lava i s'usa per a polir. pedra tosca Escòria volcànica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les cares que serveix per a polir superfícies. paper estucat Paper cuixé. paper kraft Paper de color marró fosc, molt resistent, que s'utilitza per a l'embalatge. paper maixé Material fabricat amb pasta de paper barrejada amb gluten o altres substàncies enduridores [...]
