FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat de generositat moral. Desgraciat, desventurat, digne de commiseració. Més valia morir que viure com mesquins captius. Aquella al·lota s'ha fet mal en una cama, mesquina! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Morir primer que un altre o abans d'un terme o una circumstància prèviament fixats. Si el fill instituït premor al testador, no transmet l'herència als seus fills. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aspiració profunda seguida d'una expiració audible, que és generalment expressió de pena, ànsia, desig, fatiga, exhauriment. Fer un sospir. darrer sospir Sospir de l'ésser humà en morir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parir prematurament abans que el fetus sigui viable. Una malaltia, desaparèixer abans del terme natural. Morir en germen, sofrir un arrest en el seu desenvolupament. Una empresa, una temptativa, etc., fracassar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de sant. La santedat de la Mare de Déu. Morir algú en olor de santedat. La santedat del temple. Tractament honorífic que es dona al papa o a algun patriarca oriental. Sa Santedat, el Papa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on es llencen o s'enterren les bèsties mortes. anar al canyet [o anar-se'n al canyet] Morir 1 1. anar al canyet [o anar-se'n al canyet] El negoci se n'ha anat al canyet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en quedarà per sopar. Fer estalvi o estalvis de diners. Evitar, no imposar, deslliurar. Li vaig estalviar un disgust. Estalviar-se, algú, un disgust. Fent-ho jo, t'estalviaré aquest treball, t'estalviaré d'anar-hi. Salvar d'un infortuni. Ser estalviat de morir, de la mort. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esdevenir esllanguit. Podrà viure i créixer o esllanguir-se i morir. Perdre el món de vista a). Un petimetre acluca els ulls i s'esllangueix damunt els coixins. Perdre intensitat i força. La conversa es va anar esllanguint. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En les masies, l'espai tancat per diferents cossos d'edificis davant la casa. Tanca del barri. Divisió d'un poble gran, d'una vila, d'una ciutat, amb fisonomia pròpia i una certa unitat. anar-se'n a l'altre barri Morir 1 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ostentació artificiosa o per vanitat. fer ufana d'una cosa Gloriejar-se'n, fer-s'hi veure. Gran verdor i frondositat en les plantes. La ufana dels horts feia preveure una collita excel·lent. Aquesta planta semblava que s'havia de morir i mira com ha criat ufana. [...]
