FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer morir privant la respiració. Li va estrènyer el coll fins a ofegar-lo. Impedir de respirar. La calor l'ofega. Negar2 1. Li va tenir el cap dins l'aigua fins que el va ofegar. Ha caigut al pou i s'ha ofegat. Produir ofec (a algú). L'ofegava a petons. Ofegar-se de calor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ha torçat un peu. torçar el coll Morir 1 1. torçar el coll Acceptar un argument. torçar el coll a algú Escanyar-lo. Desviar 1. Aquesta barra de ferro, a veure si la pots torçar. Ell prou anava bé; però l'han torçat del dret camí. Les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de rems Posar en moviment els rems dins l'aigua per fer anar el bastiment. batre els peus Morir 1 1. batre les pernes Morir 1 1. en un batre d'ulls En un girar d'ulls. En el beisbol, el batedor, colpejar (la pilota) amb el bat. Atacar a trets (una muralla, una porta, etc.) per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La pluralitat dels mons. el món sublunar La terra. La Terra considerada com el teatre de la vida humana. anar-se'n del món Morir 1 1. posar al món Donar naixença. treure del món Matar². venir al món Néixer. l'altre món [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. cloure la boca Cloure-la ajuntant els llavis. cloure un ull Cloure'l ajuntant les parpelles. Cloure's els ulls. Cloure's la boca. Cloure's una ferida. Un animal, posar totes les dents. El nostre cavall ja ha clos. cloure els ulls a la llum Morir 1 1. cloure l'ull Adormir-se. cloure la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dona noble. És una dama respectabilíssima. Realçant la idea de distinció i mai en vocatiu, senyora. Sembla una gran dama. Junta de dames. Dona noble a la qual es consagrava un cavaller. Morir per la seva dama. La dama dels seus pensaments. En el teatre, actriu amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, etc., que, en morir una persona, són transmissibles als seus hereus i legataris. Successió forçosa, intestada. Transmissió de funcions, estatus, autoritat, etc., d'un individu a un altre, segons unes regles previstes. Dret de successió al tron. Descendència directa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'ha mort, que ha estat occit. Un home mort. Un arbre mort. donar per mort algú Creure que és mort o en perill imminent de morir. estar més mort que viu Estar pres d'un gran espant, d'un gran temor, etc. estar mort de son (o de fred, o de gana, etc.) Tenir molta son, molt fred [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la natura. Fenòmens naturals. Ciències naturals. Produït per la natura, no degut a la mà de l'home. Morir de mort natural. Un port natural. No degut a l'educació. Sense afectació. Una persona natural. al natural En l'estat propi de la natura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'enemic. El meu cor s'ha retut als seus encants. retre armes [o retre les armes] Lliurar les armes a l'enemic reconeixent-se vençut, en senyal de respecte, de submissió. retre l'ànima a Déu Morir 1 1. retre l'espasa Declarar-se vençut i constituir-se presoner del vencedor [...]
