FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en podries sortir escaldat. La grassor, la suor, etc., produir una inflamació cutània (en alguna part del cos). El frec de la sella m'havia escaldat les cuixes i em costava caminar. Se li van escaldar els ulls de plorar. Una planta, l'escorça d'una planta, els sembrats, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arrencar el vol. Arrencar el plor, la suor. Arrencar el bull. Davant d'infinitiu introduït per la preposició a, començar bruscament l'acció indicada per aquell infinitiu. Arrencar a volar, a córrer. Arrencar a plorar, a suar. Un animal, un vehicle, iniciar el moviment de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vol pas que callis sinó que no parlis tan alt. No... més que, no... excepte. No té sinó un fill. No vam anar-hi sinó ell i jo. No feia sinó plorar. Jo no veig altre camí sinó aquest. Ningú no ho sap sinó tu. La sala no pot contenir sinó vint [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos, arribar a tocar amb certa violència un altre. La pedra va anar a pegar contra la paret. Vaig pegar de cap a la paret. Venir sobtadament. Li va pegar un rampell. Li va pegar per plorar. Donar (un cop, una empenta, etc.). Li vaig pegar un cop de puny, una puntada de peu. Em va pegar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Del color de la sang arterial, de les roselles. Les quatre barres vermelles de la bandera catalana. Tenir els llavis vermells, les galtes vermelles. Vermell com una rosella, com un perdigot. Un ocell que té el pit vermell. Tenir els ulls vermells de plorar. Un ferro vermell, roent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. fer el bot Estar, especialment una criatura, si romp o no a plorar. fer el bot Entossudir-se en una actitud de retraïment fent l'ofès o el disgustat amb algú per produir en ell un sentiment de greu o de penediment, esperant ésser desagreujat, pregat de deposar la seva actitud [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
malalts. N'hi ha de nous i de vells. Pregava humilment i devotament. Ella reia i plorava alhora. Plou i neva. Nosaltres treballàvem i vosaltres us ho miràveu. Jo li vaig dir que no tornaria, i ella, llavors, es va posar a plorar. Hem de castigar-lo, i el castigarem. Esperàvem que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'agradarà. No va endevinar ni una sola resposta. Un determinat. Hi va haver una resposta que no va endevinar. Una persona, una cosa. Aquest és un d'ells. Persona o cosa en relació amb una altra. Entre uns i altres en traurem l'entrellat. l'un i l'altre Tots dos. Començaren a plorar l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bruscament a fer l'acció indicada per aquell infinitiu. Rompre a plorar. Els gossos van rompre a lladrar. Començar bruscament (una acció). Rompre el plor. Rompre la marxa. Un fenomen natural, una acció física, iniciar-se, començar a manifestar-se. Rompre el dia. Rompre el [...]
