Ardor, especialment piadós. Zel ardent, afectuós. [...]

Infondre fervor, zel (a algú). El sermó havia enfervorit els fidels. Lliurar-se al fervor, al zel. L'assemblea s'enfervorí amb l'ideal de llibertat que proclamaven. [...]

Que té les qualitats del diamant. Dur, persistent. Treballen amb un zel adamantí. [...]

El colom, cantar en l'època de zel. Els enamorats, dir-se paraules dolces. [...]

Tornar a escalfar (allò que s'ha refredat). Ja torna a ésser fred: reescalfeu-ho. Li va reescalfar l'arròs que havia sobrat. Elevar la temperatura (d'una cosa que ja és calenta). Reescalfar l'entusiasme, el zel, d'algú. [...]

Família d'ocells capbussaires de l'ordre dels podicipediformes, de mida mitjana, potes lobulades i plomatge molt destacat en època de zel, que presenten una tendència a l'atròfia de la capacitat de volar, a la qual pertanyen els cabussons. Individu d'aquesta família. [...]

Eixerit . És una noia poc eixida, molt eixida. anar eixit Un animal, estar en zel. [...]

Encendre (alguna cosa que cremi amb flama). La metxa serveix per a inflamar la pólvora de la mina. L'amor, el zel, que inflamen el seu cor, el seu ànim. S'ha inflamat el petroli del llum. Causar una inflamació (en un òrgan). Esdevenir afectat d'inflamació. Se m'han inflamat [...]

Relatiu o pertanyent al ciutadà en l'ordre polític, al zel pels interessos i les institucions de la pàtria. Virtuts cíviques. Processó cívica. [...]

Comportament respectuós amb les regles de convivència pública. La manca de civisme és un problema social. Zel pels interessos i les institucions de la pàtria.  [...]