Resultats de la cerca bàsica: 78

Diccionari de la llengua catalana
21. entesa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'entendre's amb algú. Col·laboració internacional eventual o acord polític susceptible de revisió entre estats, que no implica aliança ni tractat. [...]
22. duplicitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de doble. Caràcter de qui dona a entendre el contrari del que sent, de qui aparenta uns sentiments i en té uns altres. [...]
23. plurilingüe
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té una competència comunicativa integrada en diverses llengües, s'aplica a un individu. El mestre era plurilingüe i podia entendre llengües que desconeixia.  [...]
24. teosofia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosoficoreligiosa de caràcter esotèric, que pretén atènyer el coneixement de la divinitat independentment del que se sol entendre per revelació i per raó. [...]
25. desori
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d'entendre's, en què cadascú tira pel seu costat, tothom crida, esvalota, mou gatzara, etc. [...]
26. posat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aire que hom afecta davant d'algú, especialment per donar-li a entendre quelcom. Amb el posat que feia, vaig endevinar que no ho havia fet. El seu posat d'intel·lectual no enganyava ningú. [...]
27. viatjat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha adquirit experiència i coneixements pel fet d'haver viatjat molt. S'havia enamorat d'una noia afable, culta, llegida i viatjada. Era capaç d'entendre aquells costums perquè era molt viatjat.  [...]
28. aposiopesi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura de dicció, usada com a llicència poètica, en què l'orador o l'escriptor s'interromp sobtadament donant a entendre que, per prudència, cavallerositat, etc., no vol dir el que té en el pensament. [...]
29. creativitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capacitat de crear. Qualitat de creatiu. creativitat lingüística Capacitat que té un parlant de produir i entendre un nombre infinit d'oracions a partir d'un conjunt d'elements i de regles de combinació finits. [...]
30. insinuar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Introduir per graus, a poc a poc. Li va insinuar la sospita en l'ànim. La metzina s'insinua en les venes. Reeixí a insinuar-se en el seu cor. Donar a entendre (alguna cosa) sense fer sinó indicar-la. Començar a manifestar-se, a percebre's, a aparèixer. Al fons s'insinua la [...]
Pàgines  3 / 8 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  Següent >>